Aquest últim cap de setmana el vaig passar a casa de la Iida, una amiga de Riihimaki que viu en una caseta molt a prop de Toholampi (vegeu mapa). Allà mateix hi ha el negoci familiar, SpringFinn que comercialitzen aigua, i tot tipus de begudes gasoses. Ella mateixa ens va ensenyar tota la fàbrica, des del reciclatge de les ampolles de plàstic fins a l’empaquetatge final per a la distribució final.

El viatge va començar el divendres a les 13h a Riihimäki, on ens van recollir el germà de l’Iida, Aleksi i en Klaus, un home que treballa per SpringFinn com a comercial, em sembla. Després de 6h de trajecte amb cotxe, i fent alguna parada per contemplar la natura en estat pur, vam arribar finalment.

la zona de llacs de Mänttä-Vilppula

Un cop instal·lats a les respectives habitacions que molt amablement la família ens va cedir, i des d’aquí aprofito per donar les gràcies, ja que ens van tractar molt bé, realment em vaig sentir com a casa, ens vam disposar a sopar. Després del sopar i el te, cafè i postres, vam gaudir de la sauna autèntica de fusta, a una caseta al jardí.

Després unes cerveses i més te al jardí, sota la nit (si és que en podem dir nit, ja que sembla que no es faci mai fosc) de Finlàndia.

Dissabte vam fer una excursió al bosc, uns 2km a peu, rodejats de natura i tranquil·litat, fins arribar a un altre llac, bastant gran (foto)

Un cop cansats de caminar, i havent dinat ens disposàvem a viatjar fins a Rovaniemi, però la falta de temps ens va fer canviar d’opinió, i es va decidir acabar de passar el cap de setmana a Toholampi. A la tarda ens vam posar el mono de treball, i a plantar arbres! (ja he fet una de les 3, ara em queda escriure un llibre, i tenir un fill)

a la foto amb el Nelson, de França.

Continuant amb l’aventura, després d’una bona dutxa, ens vam donar el plaer d’una piscineta i més sauna, vaja, el que se’n diu “bona vida”. A la nit ens vam acostar a un pub de mala mort a Toholampi, un parell de cervesetes i uns billars, tot escoltant versions dels clàssics del rock per una banda finlandesa, que realment tocaven de pena.

El diumenge ens vam llevar tard, i els francesos van cuinar una mica, pasta i l’Amine va fer una pizza boníssima, res de menjar català, hauria d’haver-me emportat pa amb tomàquet, una llàstima!

Després 4h30 de tren fins a Riihimäki, tot un pal.